Sis setmanes de pràctiques a Devon

Hola a tots!

Fa dues setmanes que vaig arribar de Devon, després de passar-hi un experiència extraordinària. Concretament, sis setmanes d’estada al poble de Newton Abbot i fent pràctiques en un laboratori.

Sortia de Catalunya amb aquell neguit de si tot aniria bé, si em trobaria a gust, viatjar sola... i la veritat que ha anat tot perfecte!

Amb la família he estat molt a gust. La meva “host-mother” m’ha tractat molt bé, sempre mirava que estigués a gust i cuinava molt bé. I per parlar en anglès anava fenomenal. A la casa hi havia també una noia italiana amb la que ens vam portar molt bé així que vaig tenir sort! El que es feia més pesat era que contínuament havia d’agafar l’autobús per anar a treballar, per anar a Torquay quan havíem quedat... però t’hi acabes acostumant i val la pena quan després passes una bona estona!

De dilluns a divendres, exceptuant els dijous, agafava el bus per anar a treballar fins a les cinc de la tarda. La veritat és que acabava bastant cansada de la feina però m’ha servit principalment per agafar pràctica en tècniques bàsiques de laboratori, aprendre alguna paraula tècnica en anglès i saber com és això de treballar en una laboratori.

Els dijous hi havia els “meetings” normalment a Torquay on ens trobaven tots i fèiem diferents activitats com ara una barbacoa, pujar a la nòria de Torquay, jugar a la bolera, anar al museu... Està molt bé per conèixer a gent de diferents llocs, països i passar una bona estona. Vam fer una bona colla i normalment els dimecres després de sopar també ens trobàvem a Torquay i fèiem diferents coses.

Els caps de setmana aprofitava també per trobar-me amb diferent gent i visitar diferents llocs de Devon com ara: Paignton, Brixham, Dartmouth, el parc de Dartmoor, Teignmouth, Exeter... I els dissabtes a la nit sortíem per Torquay.

Així que valoro aquesta experiència com a molt positiva i inoblidable! Ara tinc més facilitat a l’hora de parlar en anglès, ja que t’has d’espavilar sí o sí, he conegut a molta gent increïble, indrets magnífics i una cultura diferent a la nostra en alguns aspectes. Per suposat, ho recomano a tothom!

Moltes gràcies per tot Travel Work!

Núria

Monica explains her experience in Devon

Hello! I'm enjoying my last days in Paignton (Devon, UK). I have been here for a month and it has been a great experience in many aspects.

When I arrived, I felt scared thinking that I was going to live with another family which I didn't know at all, working in a company and meeting new people from all over the world. There were so many challenges. However, everything was much better than I expected.

The first week I felt a little bit out of place, as I have never been in England before and there were many things that work different from Spain (cars directions, currency, food...) but everyone was very kind and tried to make me feel comfortable. The family was so nice and they were always willing to help me. Besides, breakfasts and dinners with them were such a good opportunity to practice my English, as they corrected my mistakes trying to make me improve day by day.

My first day in the company was quite strange because I didn't know exactly what I was supposed to do. However, people were all very kind with me and my boss was very attentive. I am studying advertising and I told him that I would like to manage the social networks of their company, as they didn't have a marketing responsible for that. He agreed and I started to restructure their social networks and creating some new ones.

But the best of all my stay was the people who I met. There were different nationalities and it was a good opportunity to make new friends and create a nice group. We met every day after work and we made exciting plans at weekends. Besides, some of them were also Catalan people like me, so I'm glad we will be able to keep in touch when we come back home.

I'm afraid the experience is about to finish but I'm sure that I'll never forget it!

Monica

En Sergi C. relata la seva experiència a Bournemouth


Hola a tots: 

Encara sembla ahir quan estava a l’aeroport de Girona embarcant per anar a Bournemouth. Va ser un dia ple de nervis ja que era la primera vegada que viatjava sol i, sobretot anava a un país desconegut. No vaig para de suar, de pensar en les coses que podrien, si seria capaç de comunicar-me, d’arribar a la casa d’acollida... sortir malament i fins i tot recordo que al pujar a l'avió em volia baixar per por a allò que desconeixes.

Sens dubte ha esta una de les experiències més importants de la meva vida, he conegut a molta gent, m’he llençat a viatjar a l’estranger, he après molt d’anglès  i visitat molts indrets magnífics.

Em vaig allotjar a una família que eren encantadors, compartia casa amb dos estudiants mes, ens tractaven d’allò mes bé, vèiem la televisió moltes nits, altres dies
ens quedàvem xerrant a la taula. Parlàvem de tots els temes, jo m’interessava per la cultura anglesa i ells per la nostra, d’esports, de política, en fi que per millorar l‘idioma no hi ha res millor. Sempre es bolcaven en nosaltres, ens ajudaven a fer els deures i ens recomanaven llocs a on anar.

Recordo un dia que vaig dir que volia anar a Londres però la excursió de l’escola era molt cara. Llavors l’home de la casa em va buscar un bitllet de tren especial a un preu molt reduït. Estàvem gairebé millor que a casa!

Bournemouth es una ciutat molt especial, plena de vida nocturna i diürna ja que es tracta d’un destí turístic important i per tant hi ha força ambient i la diversió està assegurada. De dilluns a divendres de 9 a 12.30 anava a l’escola i durant la tarda anàvem a la platja o bé donàvem una volta. Durant els caps de setmana aprofitava per fer turisme, vaig anar a Londres, Bath, Salisbury, Stonehenge i l’últim dia abans de marxar a la reserva natural de New forest on vam llogar unes bicis per passar el dia.

Abans de viure aquest inoblidable experiència no ho tenia gaire clar però sens dubte ha valgut la pena. M’ha tret la por a l’hora de viatjar a l’estranger sol, he millorat l’idioma i he conegut un munt de gent increïble.

Gràcies per tot TRAVEL WORK.

La experiencia de Anna en Islas Mauricio

Hola a todos travelworker's!

Soy Anna y hace dos meses que estoy viviendo en Islas Mauricio. Vine a finales de julio y me iré a finales de enero.

Estoy estudiando Dirección Hotelera en al UAB y se me dio la oportunidad, gracias a Travel Work de venirme para esta fantástica isla para hacer unas prácticas de seis meses.

Mi día-día es diferente cada día. Yo trabajo en el departamento de Guest Relations. Las tareas principales de este departamento, y básicamente lo que hago, son: hacer el check in de los clientes de manera personalizada y acompañarlos a la habitación y darles toda la información referente al hotel, organizar cenas románticas, organizar excursiones, tener cuidado de clientes VIP, atender las peticiones de los clientes y organizar las tartas en caso de cumpleaños.

Aunque mi tarea más significativa es atender a todos los españoles que vienen al hotel (que cada día mínimo son 3-4 parejas). Además, doy clases de español a los empleados del hotel.

Tengo diferentes horarios, pero todos muy flexibles. La gente del hotel, y en general en la isla, es muy atenta, simpática y cariñosa. Des del primer día he estado muy a gusto . Su manera de vivir es muy diferente de la nuestra y con poca cosa son felices.

Yo vivo en el hotel, en unos apartamentos -casas justo delante de la playa (precioso!) y comparto casa con una francesa que trabaja en el departamento de Marketing. En mis dias libres me voy a algun mercadillo, a la playa o por ejemplo, el otro día me invitaron a una boda india, una gran experiencia!

Besos :-)

Prácticas y curso de inglés de Clara en Torquay

Clara M. nos cuenta en primera persona su experiencia en Torquay, en el sud de Inglaterra. Clara ha estado unos meses haciendo un curso de inglés y recomienda encarecidamente el programa de Travel Work a todas esas personas que quieren mejorar su nivel de inglés.

¡Anabel nos cuenta su experiencia en Nepal!

La travelworker Anabel comparte con nosotros su linda aventura en el Nepal. Nos cuenta sus experiencias en primera persona y quiere compartir con todos nosotros su blog personal, donde ha ido relatando sus vivencias por los rincones de este impresionante destino:

Buenos días desde Katmandú!

Esta es mi tercera semana en en Nepal y ya estoy a pocos días de terminar mi viaje. Durante esta semana he seguido haciendo el voluntariado con los niños por la mañana y con las mujeres por la tarde. La verdad es que para mi sorpresa me gusta mas el trabajo con las mujeres. En la escuela son 40 niños por clase y las profesoras van algo desbordadas, se pasan la mañana corrigiendo los deberes de los peques y a duras penas hacen clase, por lo que el trabajo del voluntario es dar clase por ellas y contener a los monitos que corretean por todas partes. Es un trabajo difícil y no hay demasiada estructura de lo que debemos hacer así que a veces resulta un poco caótico. En cambio, por la tarde, las mujeres asisten a clase motivadas y dispuestas a aprender, se nota que necesitan el inglés y quieren mejorarlo por lo que su actitud es muy buena. Eso facilita el trabajo y nosotros los voluntarios nos limitamos ha preparar la clase con el tema del día e intentar hacerlo lo mejor posible. Ellas ya ponen de su parte por estar atentas y participar en las actividades con buen humor. La verdad es que son un encanto de mujeres.

Durante estos días hemos hecho alguna escapadita y visita fugaz a algunos de los templos y áreas importantes de Nepal. La primera visita fue a la Stupa de Boudhanath en el centro de Katmandú. Es una de las mayores estupas esféricas en Nepal y una de las mas grandes del mundo. Boudhanath fue nombrado uno de los lugares Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO y es uno de los sitios de visita obligada en Katmandú. Durante siglos, Boudhanath ha sido un importante lugar de peregrinación y meditación para los budistas tibetanos y nepalíes locales.

Este fin de semana estuvimos en Chitwan, es el primer parque nacional de Nepal. También fue declarado como Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO y protege a varias especies animales en peligro de extinción. La palabra Chitwan significa el corazón de la jungla.

Fue un viaje largo, 250 km aprox., parece poco a ojos de los Europeos pero aquí esta distancia es toda una aventura! Circulamos por una carretera repleta de curvas durante 8 horas! Lo bueno fueron las vistas, infinidad de montañas, un gran río, varios arrozales fueron nuestro paisaje durante ese largo tiempo. Una vez llegamos al lugar de destino nos alojamos en el hotel, comimos, y por la tarde fuimos a hacer una excursión por la selva. Fue una caminata de dos horas en la que pudimos ver ciervos, diferentes tipos de aves, insectos de toda clase y hasta un cocodrilo en el río! La vejetación era exhuberante.

Al terminar nuestra excursión por la selva con tormenta incluida, volvimos al hotel para cenar. Una vez terminamos nos llevaron a ver unas danzas típicas de la zona donde hombres y mujeres bailaban con diferentes utensilios de madera en mano al ritmo de la música. Al día siguiente nos despertamos, desayunamos y fuimos a hacer otro safari, pero esta vez no fue a pie, sino a lomos de un elefante. Fue la mejor experiencia del fin de semana.

Hoy miércoles es fiesta en Nepal, así que no tenemos voluntariado por que las escuelas están cerradas. Día libre para nosotros para descansar, que también hace falta!

Besos y abrazos a todos.

Más información en el blog de Anabel

En Manel a Bournemouth!

Hola a tots,

La meva experiència a Bournemouth ha estat plenament satisfactòria. Van ser quatre setmanes ben intenses, on vaig poder perdre la vergonya a l’hora de parlar en anglès, conèixer a molta gent, de gairebé totes les nacionalitats i visitar noves ciutats.

L’escola d’anglès estava en ple centre de la ciutat i en general estava molt bé. Les classes eren bastant amenes i no només fèiem gramàtica, sinó que es duien a terme moltes activitats orals per practicar amb els companys de classe.

La família d’acollida era encantadora, t’ajudava en tot el que podia i amb ella vaig poder practicar molt l’anglès. El més dur però era sentir una campana a les sis de la tarda avisant-te de que el sopar estava a taula... Tot i que, com a tot, al final t’acabes acostumant.

Una de les coses que em va empipar més va ser el mal temps que va fer durant les primeres setmanes donat que jo no portava gaire roba d’abrigar, però ho vaig solucionar ràpidament comprant un parell de texans.  Les altres setmanes però, va fer un temps perfecte. Tot i que no em vaig veure en cor de banyar-me al mar, l’aigua estava gelada!.

Durant els caps de setmana aprofitava per agafar el tren o el bus i visitar pobles i ciutats properes a Bournemouth, tals com Weymouth, Portland, Salisbury o  Southmapton. Una de les sortides que més em va agradar va ser la impressionat Jurassic Coast, on vaig poder contemplar platges molt maques.

Tot i que poder per molts, Bournemouth no  destaca per ser ciutat molt maca, l’ambient que es respira  al carrer, el conèixer gent tant ràpidament i el fet que no sigui una ciutat molt gran, fan que gaudeixis molt de l’estança. Recomano a tot i totes passar unes setmanes a Bournemouth i viure noves experiències!.

Al web de TRAVEL WORK podreu consultar més experiències.