L'Alba, de pràctiques en una productora de cinema a Viena

Hola TRAVEL WORK!

Us escric des de Viena per comentar-vos l'experiència inoblidable que estic vivint fent pràctiques a una productora de Cine.

El que més m'agrada és no poder dir-vos com és el meu dia a dia, ja cada dia és diferent:

Des d'entrevistar a Eric Burden del grup The Animals, fins a estar una setmana en un poble d'Àustria preciós, fent un documental amb uns productors de Los Angeles.

Per exemple, aquesta setmana el meu jefe està a Londres treballant en un documental per un  programa de Televisió Austríac finançat per Red Bull, que es dedica a fer petits documentals relacionats amb l'àmbit científic. Jo estic col·laborant amb ells des de l'oficina de Viena.

La meva tasca: ajudar en la recerca d'idees o històries de persones d'arreu del món que encaixin en el programa. Lo millor de tot és que no paro de fer contactes constantment, ja sigui en els rodatges, o quan estic a l'oficina o per exemple ara treballant pel programa. És una constant d'experiències i d'oportunitats que estan allà, per sempre i, per tant, ajuda a veure que la teva carrera va ben encaminada.

Moltíssimes gràcies per tot!

Us estic molt agraïda,
Alba

La Núria, de pràctiques a Illa Maurici, o al paradís?

En primer lloc voldria presentar-me. Em dic Núria Esteban, sóc enginyera mecànica i actualment estic estudiant el Màster d’Enginyeria en Organització Industrial a Barcelona. Fa uns mesos vaig decidir convertir les meves vacances d’estiu en una experiència laboral a l’estranger. Sempre m’ha agradat voltar pel món però aquest cop volia que fos diferent. Podria definir-ho com: “una experiència intensa en un lloc singular, on poder créixer tant a nivell personal com professional”.

Finalment, el destí m’ha portat a Illa Maurici. Que podria dir d’aquesta illa? La primera idea que em ve al cap es paradís. Cada dia que passa descobreixo nous racons on la naturalesa no para de sorprendre’m. A vegades tinc fins i tot ganes de plorar d’emoció quan veig alguns paisatges. També em crida l’atenció la barreja multicultural tan ben avinguda entre hindús, musulmans, europeus, xinesos… etc. que han anat aportant les seves arrels i costums a la illa.

El meu dia a dia es una aventura, sobretot pel que fa al meu “viatge” cap a la capital (Port Louis) on es troba l’empresa on estic fent les pràctiques. La durada del viatge es al voltant d’una hora si tot va bé. La comoditat no es la paraula que defineix exactament els autobusos però cada dia m’agrada mes el trajecte. Aprofito per veure el meravellós paisatge, parlar amb el del costat… La gent es molt agradable i somrient. És costum sempre saludar a qui et trobis pel carrer amb un “bonjour” i sempre et responen amb un amable gest. Quan arribo a l’empresa són gairebé les 9 del mati, allà m’espera un dia entretingut.

Les dues primeres setmanes vaig estar coneixent l’estructura general de l’empresa. Vaig estar parlant amb els responsables de cada departament, demanant tot allò que volia saber. Així vaig anar coneixent als meus companys i realment vaig tenir converses molt interessants. Aquesta empresa es dedica principalment a la producció de maquinària i equipament per fàbriques de sucre. No obstant, també fan projectes per a industries petrolieres i de tractament de residus. Per tant, per conèixer bé els seus productes, em porten sovint a veure obres que estan fent a la illa. Precisament ahir vaig anar cap al sud de la illa a veure una fabrica de sucre de canya. Una de les mes innovadores de la illa. Només cal dir que em va semblar fascinant veure tot allò. Durant els pròxims dies em dedicaré a estar a la part de producció. L’empresa està creixent cada cop més i estan portant els seus projectes cap a diferents països del món. Amb la maquinària que tenen, els hi esta resultant complicat poder satisfer tot aquest volum de demanda. Per això estan plantejant noves inversions. Aquest serà el meu estudi durant els pròxims dies.

Un dels millors moments es l’hora de dinar (que per cert es com el meu esmorzar perquè es d’11 a 12). Tinc una hora que aprofito per veure la ciutat, caminar per diferents barris, veure mercats, provar menjars típics d’aquí i inclús vaig veure el museu natural (en 15 minuts l’has vist, també ho he de dir). Normalment torno cap a casa a les 4:30,  iniciant el mateix recorregut amb autobús fins al nord de la illa. Un cop arribo acostumo a anar directa a la platja per veure les fantàstiques postes de sol! La setmana se’m passa volant i quan arriba divendres ja salto d’alegria per veure quin cap de setmana m’espera.

Hem planejat viatges en vaixell fins les petites illes del nord, excursions per les muntanyes, rutes en moto, activitats aquàtiques i un llarg etc. La veritat és que no puc tenir més ganes de gaudir de tota aquesta experiència...

Si tu també vols viure una experiència semblant, contacta amb TRAVEL WORK.

Experiencia de Azahara en Dublín, Irlanda

Hola! Soy Azahara!

Estuve en Dublín del 30 de Junio al 28 de Julio.

Lo mejor de Irlanda, sin duda, es su gente; amigables, comprensivos, pacientes a la hora de escucharte, habladores y muy hospitalarios.

Mi día a día era:

Levantarse temprano a desayunar “bacon and eggs”, ir a la escuela y comer el “lunch” con mis nuevos compañeros.

La tarde era totalmente libre. Algunos días íbamos a Dublín, ya que estaba a 20 minutos en tren, y  otros paseamos por el puerto de Dun Laoghaire.

Los jueves por la noche solíamos ir a uno de los famosos pubs de Dublín, donde hablábamos con una Guiness en la mano y de fondo típica música irlandesa en vivo.

Los fines de semana la propia escuela organizaba viajes fuera de Dublín. La fotografía pertenece a una de estas excursiones. Fuimos a visitar los “Cliffs of Moher”, después de ir a una de las típicas granjas irlandesas y comer un “cheese cake”.

P.D.: Si vas a Irlanda, no te olvides tu cámara fotografía! Sus paisajes son de película!!

SLAINTE!!!