En primer lloc voldria presentar-me. Em dic Núria Esteban, sóc enginyera mecànica i actualment estic estudiant el Màster d’Enginyeria en Organització Industrial a Barcelona. Fa uns mesos vaig decidir convertir les meves vacances d’estiu en una experiència laboral a l’estranger. Sempre m’ha agradat voltar pel món però aquest cop volia que fos diferent. Podria definir-ho com: “
una experiència intensa en un lloc singular, on poder créixer tant a nivell personal com professional”.
Finalment, el destí m’ha portat a Illa Maurici. Que podria dir d’aquesta illa? La primera idea que em ve al cap es paradís. Cada dia que passa descobreixo nous racons on la naturalesa no para de sorprendre’m. A vegades tinc fins i tot ganes de plorar d’emoció quan veig alguns paisatges. També em crida l’atenció la barreja multicultural tan ben avinguda entre hindús, musulmans, europeus, xinesos… etc. que han anat aportant les seves arrels i costums a la illa.
El meu dia a dia es una aventura, sobretot pel que fa al meu “viatge” cap a la capital (Port Louis) on es troba l’empresa on estic fent les pràctiques. La durada del viatge es al voltant d’una hora si tot va bé. La comoditat no es la paraula que defineix exactament els autobusos però cada dia m’agrada mes el trajecte. Aprofito per veure el meravellós paisatge, parlar amb el del costat… La gent es molt agradable i somrient. És costum sempre saludar a qui et trobis pel carrer amb un “bonjour” i sempre et responen amb un amable gest. Quan arribo a l’empresa són gairebé les 9 del mati, allà m’espera un dia entretingut.
Les dues primeres setmanes vaig estar coneixent l’estructura general de l’empresa. Vaig estar parlant amb els responsables de cada departament, demanant tot allò que volia saber. Així vaig anar coneixent als meus companys i realment vaig tenir converses molt interessants. Aquesta empresa es dedica principalment a la producció de maquinària i equipament per fàbriques de sucre. No obstant, també fan projectes per a industries petrolieres i de tractament de residus. Per tant, per conèixer bé els seus productes, em porten sovint a veure obres que estan fent a la illa. Precisament ahir vaig anar cap al sud de la illa a veure una fabrica de sucre de canya. Una de les mes innovadores de la illa. Només cal dir que em va semblar fascinant veure tot allò. Durant els pròxims dies em dedicaré a estar a la part de producció. L’empresa està creixent cada cop més i estan portant els seus projectes cap a diferents països del món. Amb la maquinària que tenen, els hi esta resultant complicat poder satisfer tot aquest volum de demanda. Per això estan plantejant noves inversions. Aquest serà el meu estudi durant els pròxims dies.
Un dels millors moments es l’hora de dinar (que per cert es com el meu esmorzar perquè es d’11 a 12). Tinc una hora que aprofito per veure la ciutat, caminar per diferents barris, veure mercats, provar menjars típics d’aquí i inclús vaig veure el museu natural (en 15 minuts l’has vist, també ho he de dir). Normalment torno cap a casa a les 4:30, iniciant el mateix recorregut amb autobús fins al nord de la illa. Un cop arribo acostumo a anar directa a la platja per veure les fantàstiques postes de sol! La setmana se’m passa volant i quan arriba divendres ja salto d’alegria per veure quin cap de setmana m’espera.
Hem planejat viatges en vaixell fins les petites illes del nord, excursions per les muntanyes, rutes en moto, activitats aquàtiques i un llarg etc. La veritat és que no puc tenir més ganes de gaudir de tota aquesta experiència...
Si tu també vols viure una experiència semblant,
contacta amb TRAVEL WORK.
.jpg)
